Esperem despedir-nos avui d’aquesta celebració. Esperem que avui sigui l’última diada un 11 de setembre. Esperem que en el futur no recordem una derrota sinó que celebrem una victòria. Esperem també despedir-nos d’aquest Reino de España podrit fins a la medul·la de franquisme. Despedir-nos de la cultura política del pelotazo i del xollo. De polítiques que porten casi 20 anys aferrades a la cadira. Polítiques independentistes, socialistes i feministes, això si, de boqueta. Els ideals han durat el que ha durat l’equidistància cínica. Polítiques que poden fer de la representativitat professió i carrera. Un segrest molt ben remunerat. Esperem que aquest comiat sigui també el comiat de la política del cortijo i el clientelisme com el que pateix la nostra ciutat ja fa masses anys.

Però sobretot esperem donar la benvinguda a la construcció col·lectiva, a la recuperació de drets. A la participació popular. Donar la benvinguda a una república des de baix. Des del poble i pel poble. Una república que escombri aquests vicis que han enterrat Espanya en el fangar d’una dictadura mal resolta, mai morta. Esperem també que l’emancipació i construcció popular serveixi com a impuls per a pobles i col·lectius amb els quals hem compartit jou i mordassa. Catalunya no es segrega. Catalunya trenca el pany i esquinça la legitimitat del règim. Esperem des de la fraternitat que el nostre camí sigui l’oportunitat per a la resta de pobles oprimits de l’Estat Espanyol d’aconseguir la seva sobirania plena.

Visca Catalunya!