El passat dijous 20 de juliol, la plaça Montserrat Roig va acollir un acte de campanya en favor del Sí al referèndum previst per al proper 1 d'octubre, i que va comptar amb l'exregidor d'EUIA Ivan Hernáez i l'actual diputada de la CUP-Crida Constituent Gabriela Serra.

Ivan Hernáez va explicar el posicionament de l'assemblea local d'EUIA a Rubí, que després d'un intens debat, l'any 2012 van decidir votar favorablement a l'adhesió de Rubí a l'Associació de Municipis per la Independència, com a punt d'inflexió en el seu posicionament respecte a la independència. Va destacar que «assemblees de base s'estan replantejant el model d'Estat que s'estava defensant, que històricament era la República Espanyola». Des de la creació de la candidatura de l'AUP, que compta també amb la CUP, les sinergies entre ambdues formacions han anat creixent, fins al punt que «des de la meva posició – continuava Hernáez –, el dret a l'autodeterminació, el referèndum no es pot discutir», ja que és «un principi bàsic de tot activista i de tot defensor del marxisme la defensa del dret a l'autodeterminació dels pobles».

Hernáez atribueix el posicionament contrari de l'espai dels comuns a aquest referèndum a una qüestió de «pèrdua d'equilibris», i va desitjar que no es repetís l'«error» de Catalunya Sí Que Es Pot, ja que els drets socials i nacionals estan a la mateixa alçada. El «sí» de l'Ivan inclou motius diversos: la reparació social de les víctimes de la dictadura franquista, el trencament de tot l'statu quo del règim del 78, que neix d'una Constitució feta des d'oficines feixistes, l'oportunitat de construir una República Catalana socialment justa i que respecti els drets de la classe treballadora; separar-se d'un país que puja la llum en moments d'alt consum, el país de l'Audiència Nacional que debat què vol dir trencar ous i fer una truita; de les amnisties fiscals, de la corrupció, de la defensa dels animals que fan des de l'Estat espanyol... I també per garantir que es puguin aplicar algunes lleis que han estat aprovades pel Parlament – com la Llei d'Habitatge – i que han estat tombades pel Tribunal Constitucional.

Finalment, Ivan Hernáez, demanava que «si tenim contradiccions dins de l'espai dels comuns, ens perdoneu: tots tenim contradiccions en el moment actual», i va demanar «temps» perquè està absolutament convençut que «els comuns hi serem» en defensa al dret a l'autodeterminació.

Després va parlar Gabriela Serra, que va començar parlant sobre el referèndum, negant-li la caracterització de «mobilització social» - per contra, Serra afirma que es tracta d'una «decisió popular», a la qual s'hi haurà arribat després de molta mobilització social – però també negant que serà un referèndum «com sempre», ja que «és un referèndum que no hem fet mai». Serra va ser molt crítica amb la transició espanyola i amb la manera com s'havia gestat la Constitució: «no la va discutir ningú, aquella Constitució, només set pares de la pàtria – set pares perquè no hi havia cap dona». Una Constitució  que la diputada va definir com "monàrquica, neoliberal, masclista («tan masclista que, tot i ser monàrquica, els monarques només podien ser homes»), i profundament centralista.

Serra va defensar que aquest referèndum «sí o sí el farem, el convocarem i el celebrarem», i sense mostrar cap mena de por a les amenaces del «virrei» Millo respecte a l'article 155 de la Constitució ni altres amenaces de caire militar, apel·lant a la solidaritat d'altres pobles, ja que «no hem de pensar que estem envoltats de feixistes que deixaran que a Catalunya se'ns trepitgi». També es va referir a l'Estatut d'Autonomia, que va ser aprovat pel Parlament de Catalunya, el Congrés espanyol i el Senat espanyol, però que després va ser qüestionat pel Tribunal Constitucional; un Tribunal que «no està escollit per la ciutadania sinó per unes jerarquies que ja existeixen institucionalment, i que tenen la potestat de dir què pot fer i què no pot fer la ciutadania», i que encara té més poder des de la reforma de l'òrgan impulsada pel Govern del PP. «Farem el referèndum perquè estem cansats de resistir», afirmava Serra, «des del 2010 que hi va haver la sentència contrària a l'Estatut hem tingut milers i milions de persones al carrer resistint», recordant totes les amenaces de l'Estat espanyol, com ara les querelles contra Mas, Rigau i Ortega pel 9N, entre d'altres.

La diputada cupaire va defensar el procés constituent com a oportunitat per construir un país «d'una manera diferent»: un país sense desnonaments, un país que no contamini l'atmosfera, que garanteixi drets com la salut, l'educació i la vivenda estiguin garantits i que tendeixi a «escurçar» cada cop més la distància entre rics i pobres i, per tant, que sigui més igualitari, més solidari, més feminista, amb una redistribució justa de la riquesa, i que aculli totes aquelles persones que l'Estat espanyol no vol deixar venir i que a Catalunya no poden venir perquè no tenen competències, tot recordant que el nostre ha estat un país d'exiliats. «Això, malauradament, només ho podem fer si trenquem», concloïa Serra.

Coincidint amb Ivan Hernáez, Gabriela Serra reconeix que «la legitimitat i el reconeixement ens el donem nosaltres mateixos», i creu que des de Catalunya, es podrà traslladar a la resta de pobles de l'estat espanyol que «Sí Se Puede».

«El referèndum no es guanyarà al Parlament, no es guanyarà al Govern: el referèndum es guanyarà al carrer. Perquè aquí el què es guanya, es guanya al carrer, i es guanya lluitant. Haurem d'entomar tots aquells obstacles, totes aquelles fronteres i totes aquelles amenaces. I una última advertència: l'eina més perillosa que utilitzaran contra Catalunya serà la por, perquè la por és l'arma més eficient i més barata. Perquè la por es contagia, la metralla no». «La llibertat no és gratuïta, la llibertat es guanya cada dia», va ser el colofó del discurs de Gabriela Serra a Rubí.